Què és un gat “comunitari”?

“Comunitari” és com la llei anomena el gat que per circumstàncies es veu obligat a adaptar-se a viure en llibertat. També se’l coneix com a gat feral o de carrer.

Tots els gats pertanyen a l’espècie “felis catus”, això vol dir que tots són genèticament domèstics i depenen de l’ésser humà per tenir una vida digna. No obstant això, els gats que neixen i creixen als carrers, gairebé sense contacte amb l’home i que no han pogut desenvolupar la confiança envers les persones, tenen un comportament temorós, esquiu i desconfiat. Tot i això, la seva genètica els impulsa a acostar-se a l’ésser humà a la recerca de recer, protecció i aliment.

Què és una colònia felina?

És un grup de gats comunitaris que comparteixen un mateix hàbitat i s’alimenten a un mateix lloc. Generalment es forma a partir d’una parella i la descendència, i després s’hi ajunten altres gats a la recerca d’aliment.

Per què hi ha gats sense llar als carrers?

L’origen dels gats comunitaris rau en l’abandonament de gats domèstics no esterilitzats. Aquests s’aparellen i es reprodueixen en llibertat, donant lloc a ventrades que creixeran sense contacte amb l’ésser humà.

La segona causa de la proliferació de gats de carrer en un municipi com Olivella, en què la major part de la població viu en habitatges unifamiliars amb jardí i envoltats d’entorn natural, són els gats domèstics que viuen en aquestes llars, no estan esterilitzats i surten fora de les seves finques, aparellant-se amb gates ferals que pariran als carrers, parcel·les tancades deshabitades o zones arbustives.

El gat tria viure al carrer?

No, el gat mai no escull viure al carrer. Tot i això, quan neix en llibertat no té més opció que adaptar-se per sobreviure. És un animal genèticament domèstic i la seva vida digna està lligada a l’ésser humà. L’esperança de vida d’un gat a una llar humana pot arribar als vint anys, mentre que els gats comunitaris o ferals difícilment sobreviuen si no reben cap ajut humà i, fins i tot en aquest cas, la seva esperança de vida no supera els sis anys.

Puc alimentar gats comunitaris al carrer?

Els gats comunitaris (els que no tenen una llar i viuen als carrers) són, segons estableix la llei, responsabilitat de les administracions locals. Així, si trobes a la teva zona, o entren a la teva finca, gats desemparats i famolencs, ho has de comunicar immediatament a l’Ajuntament o a Gats d’Olivella. Per delegació de l’Ajuntament, l’associació treballa perquè aquests animals siguin alimentats dins d’un programa establert de control de la població i les seves colònies, el qual inclou la col·locació d’una placa informativa, la instal·lació d’un contenidor adaptat o d’un tancat, etc … a més de l’esterilització de tots els individus. Tanmateix, no disposem de recursos materials ni humans suficients per donar una resposta ràpida i fer-nos càrrec de l’alimentació d’aquests gats. Naturalment, mentre es gestiona la situació, tu els pots alimentar; de fet, és el comportament més ètic d’acord amb la llei, ja que aquesta estableix clarament que deixar-los emmalaltir o morir de gana és maltractament animal per omissió i està legalment penat. Un cop dit això, entén que es tracta d’una mesura transitòria i mantingues-te en contacte amb l’associació. I tingues en compte que per alimentar gats al carrer cal seguir unes normes bàsiques, per salubritat de l’entorn i protecció de la salut dels propis animals:

  • Alimentar principalment amb pinso sec, encara que els convé prendre aliment humit regularment també.
  • Utilitzar bols i sempre recollir-los i netejar-los un cop han acabat.
  • No posar mai menjar humà ni pinsos de gossos o d’altres animals.
  • No deixar menjar, envasos buits ni restes d’aliment al lloc, que ha de quedar net.
  • Poseu-los també aigua sempre.
  • Procureu anar a alimentar-los sempre a les mateixes hores.
  • Eviteu les zones perilloses, com ara voreres o llocs propers a carreteres.
  • Allunyeu els punts d’alimentació dels contenidors d’escombraries.
Què és el CER?

El CER (Captura, Esterilització i Retorn) és el programa internacionalment reconegut pels experts com el mètode més ètic i eficaç per al control poblacional de les colònies felines. Les esterilitzacions inclouen el marcatge a l’orella de l’animal, perquè després es pugui reconèixer entre els gats comunitaris que viuen en llibertat, aquells que ja han estat esterilitzats. Les femelles es marquen a l’orella dreta i els mascles a l’esquerra. Els procediments de captura i trasllats al veterinari, així com la solta al medi, segueixen uns protocols estrictes per causar el menor estrès a l’animal i evitar danys o situacions de risc. Els gats sempre han de ser retornats a la seva colònia d’origen.

Què vol dir aquesta osca a l’orella que veig en alguns gats del carrer?

És el marcatge que fa el veterinari, després de la cirurgia, per identificar-los com a esterilitzats. És un tall en forma de V, a l’orella dreta de les femelles i esquerra dels mascles

Es pot dir que un gat de carrer és un gat «salvatge»?

Segons el diccionari, salvatge és un “animal que no ha estat domesticat”. En un sentit ampli, un animal salvatge és aquell que viu en llibertat, ja sigui sobre la superfície terrestre, a l’aigua o volant. No obstant això, aquesta denominació es refereix a les espècies que no han estat domesticades, per tant, un gos o un gat de carrer no es poden considerar animals salvatges. A més, la paraula “salvatge” té connotacions que no es corresponen amb el comportament dels gats comunitaris, com ara “ferotge, indomesticable, cruel, etc”. Per això, no és adequat fer servir aquesta paraula per referir-se a un gat de carrer. El terme més adequat per respectar la seva dignitat i indicar-ne la vinculació amb l’ésser humà és el que s’estableix a la llei: “comunitari”.

Com sé quin tipus de gat ha entrat a la meva finca?

Si pots acostar-t’hi i s’acosta perquè l’acaronis, o si es mostra tímid i no es deixa tocar, però no fuig sinó que s’asseu o roman a prop i et mira fixament als ulls, pot tractar-se del gat d’un veí, que et fa una visita, o un gat abandonat que busca aliment i protecció. Si fuig temorós quan t’hi acostes, també podria ser un gat domèstic de caràcter poruc i desconfiat; però el més probable és que sigui un gat comunitari que ha nascut al carrer o ha estat abandonat en edat molt primerenca sense oportunitat de socialitzar amb l’ésser humà.

Poden emportar-se els gats comunitaris que viuen a la meva finca?

No és un assumpte senzill. En principi, la llei estableix que els gats comunitaris tenen dret a viure al territori on s’han establert, i en prohibeix la reubicació o el desplaçament, si bé amb algunes excepcions. Són situacions excepcionals, d’acord amb la llei, que la ubicació en llibertat d’aquests animals, en un lloc determinat, “sigui incompatible amb la preservació de la seva integritat i la seva qualitat de vida, o que suposi un risc contra la salut i la seguretat de les persones”. En aquests casos, es pot estudiar la retirada dels gats, però sempre atenent-se a les directrius marcades a la llei:

«les accions de retirada per a la reubicació o desplaçament en un altre espai preservaran el benestar dels gats comunitaris i les colònies felines i es realitzaran sota supervisió veterinària i amb un informe previ preceptiu de l’òrgan competent». (Veure: Extracte de la Llei, Art. 42, Prohibicions).

Per què cal esterilitzar tots els gats, tant els domèstics amb propietari com els comunitaris?

En un municipi com Olivella, on gairebé la totalitat de la població viu a cases unifamiliars amb jardí, els gats domèstics surten a l’exterior i s’aparellen amb gats comunitaris. Un mascle domèstic pot prenyar una gata comunitària i aquesta parirà la seva ventrada en llibertat; un gat comunitari pot prenyar una gata domèstica, donant lloc a una ventrada no desitjada. L’existència de gats sense esterilitzar, tant als carrers com a les cases, és la causa del creixement exponencial i descontrolat dels gats comunitaris. A més, els gats no castrats es barallen per les femelles i es fan ferides que es poden infectar i requerir la intervenció del veterinari. Capturar gats ferits sol ser més complicat, ja que són encara més desconfiats.

L’obligatorietat d’esterilitzar tots els gats està clarament establerta a la llei. En particular, els propietaris han de:

“Adoptar les mesures necessàries per evitar la reproducció incontrolada dels animals de companyia. (…) Identificar mitjançant microxip i procedir a l’esterilització quirúrgica de tots els gats abans dels sis mesos d’edat llevat dels inscrits al registre d’identificació com a reproductors i a nom d’un criador inscrit en el Registro de Criadores de Animales de Compañía” (Art. 26, d, i).

A més, els gats domèstics sense esterilitzar ocasionen molèsties als veïns en entrar en altres finques buscant la femella o el mascle per aparellar-se; les femelles poden triar entrar a parir la seva ventrada en una finca veïna perquè sent que és més segur. En aquest sentit, la llei especifica:

“La persona responsable d’un animal serà també responsable dels possibles danys, perjudicis o molèsties que, sense que hi hagi provocació o negligència d’un tercer, pogués ocasionar a persones, altres animals o coses, a les vies i espais públics i al medi natural, de conformitat amb la legislació aplicable.”(Art. 24, 3).

Els titulars d’animals de companyia tenen a més, segons la llei, l’obligació de

“adoptar les mesures necessàries per evitar que la seva tinença o circulació ocasioni molèsties, perills, amenaces o danys a les persones, altres animals o a les coses.” (Art. 26, c)

Puc donar als gats menjar d’humans?

Les necessitats nutricionals i el metabolisme del gat són molt diferents als de l’ésser humà, per això donar-los menjar casolà a la llarga perjudicarà la salut. Els gats són carnívors estrictes i tenen requeriments nutricionals molt concrets, per això, la seva dieta hauria d’estar composta principalment per proteïna i greix, així com per vitamines, àcids grassos o minerals entre d’altres.

En concret hi ha 13 aliments que els són perjudicials i has d’evitar:

XocolataCeba, all i porroOssos i espines
AlvocatPeix o carn cruaAlcohol
Aliments ensucratsMenjar de gossosOus crus
Llet i derivatsAliments grassosRaïm i panses
Aliments salatsFruits secsMantega

No obstant, sí que hi ha alguns aliments de casa que podem donar als nostres gats.

Si optem per complementar la dieta del nostre gat amb alguns aliments «humans», algunes bones opcions són l’arròs i alguns vegetals cuits, com ara bròquil o pastanaga. També pots donar-li, si no tens a casa el menjar habitual, pollastre o gall dindi cuits, carn o peix lleugerament cuits, i sempre sense sal, però tingues en compte que no tots els felins accepten la introducció d’aquests aliments a la seva dieta.

Si de tant en tant vols donar un caprici a la teva mascota, pots recórrer als embotits com el pit de gall dindi o el pernil cuit, però han de ser baixos en sal.

Altres aliments que pot menjar un gat són: Iogurt desnatat sense sucre, ou bollit, formatge sense lactosa, musclos i gambes.

Hi ha multitud d’aliments que el nostre gat pot menjar, però això no significa que siguin adequats per al seu organisme i que això no provocarà diarrea, gasos o malestar.

En concret, mai no s’ha de deixar menjar fresc o humà en una colònia de gats, ja que es podreix amb rapidesa i s’omple de cucs. Aleshores els gats ja no se’l menjaran però generarà un problema de salubritat a l’entorn. Quan es posa menjar humit a les colònies, cal recollir-ne les restes i rentar bé els bols.

És suficient amb només pinso per alimentar els gats?

Cal incloure menjar humit a la dieta del gat por vàries raons:

  • La seva aportació d’aigua ajuda a mantenir una hidratació adequada del felí, que és un mal bevedor.
  • La majoria de pinsos comercials inclouen en la seva composició un percentatge més o menys elevat d’hidrats de carboni. Tot i que el gat pot utilitzar-los si estan cuinats adequadament, el menjar humit ajuda a equilibrar la dieta, perquè té menys hidrats. (S’ha d’afegir que, segons molts experts, a més, és millor triar un pinso sense “cereals”.)
  • És més fàcil de menjar per als animals grans que han perdut les dents.
  • Ajuda a controlar el pes, ja que és menys calòric que el pinso.

També es recomana no barrejar pinso i menjar humit al mateix bol.

Com sé si el meu gat sent dolor?
Sobre desparasitació, vacunació i esterilització

Vegeu la pàgina